ESCUCHAR: Lino y el espíritu
Vet aquí que una vegada hi havia un ocellet anomenat Lli que vivia en un bosc ple de colors i sons. Però a Lli tenia un problema: li feia per volar molt alt. Sempre es quedava a les branques baixes, mirant com els altres ocells pujaven i ballaven entre els núvols.
Un dia, mentre el bosc dormia, a Lli va escortar un suau murmuri. Al principi va pensar que era el vent entre les fulles, però no: era una veu molt dolça. Davant seu va aparèixer un petit esperit de llum, tan diminut com una semilla.
—Hola, Lli —diu l'esperit amb veu tranquil·la—. Vinc a recordar-te una cosa molt important. Tanca els ulls i escorta atentament.
Aleshores a Lli va començar a sentir altres veus: la de la seva mare i el seu pare dient-li “confio en tu”, la dels seus amics dient “el teu pots!”, la dels seus profes dient “sabem que ho pots fer!”. Totes aquelles paraules que havia sentit tantes vegades i que guardava el seu cor sonaven ara més clars que mai.
El petit esperit li va dir:
—No en tinguis per. Totes aquestes veus són senyals d'afecte i creuen a tu. Confia en elles.
A Lli va respirar profund. Aquella veu no sonava com una ordre, sinó com una abraçada. Va obrir les ales, tremolós, i va fer un petit salt. Primer va pujar només una mica, després una mica més, fins que, sense adonar-se'n, estava volant per sobre dels arbres. Des d'allà dalt va descobrir que el bosc era molt més gran del que s'havia imaginat. Va veure flors escondides, camins nous i altres ocells que mai no havia conegut. Es va sentir lliure i feliç.
Quan va tornar a la seva rama, els altres animals li van preguntar:
—Com ho has fet, Lli?
I ell respondrà:
-Un esperit em va ajudar a recordar què era capaç d'aconseguir.
Des de llavors, cada vegada que un altre ocellet tenia per, a Lli els explicava la seva història perquè també s'atrevissin a escortar i aixecar el vol.
- Quines veus o persones us animen quan tens per o dubtes?
- Com pots ser una veu que animi els altres a aixecar-se i seguir endavant?
Tots, igual que a Lli, alguna vegada sentim per o creiem que no podem fer res. Però dins nostre, i també a través de les persones que ens volen, hi ha veus que ens animin, que ens diuen “el teu pots”. Escoltar aquestes veus ens ajuden a aixecar-nos, atrevir-nos i a descobrir coses noves. T'imaginis que bonic seria si nosaltres també fóssim aquesta veu per als altres?

Comentarios
Publicar un comentario
Comparte tu opinión de manera responsable y evita el anonimato: Escribe tu nombre, el curso y tu cole gabrielista. Muchas gracias.